2Re 4, 42-44
Eliseu,
reconegut com “un home de Déu”, és a dir, un profeta, actuava
en el Regne del Nord, cap els anys 850-800 aC. Era el successor del
profeta Elies, i estava en un context de fam i pobresa.
Un home li porta 20 pans
d’ordi; sembla es tracta dels pans de les primícies, de la primera
collita, que calia oferir a Déu (Lv 23, 17), i Eliseu, en nom de
Déu, diu al seu servent que els doni a la comunitat, perquè en
mengi tothom, malgrat que la raó humana considera que no és
possible que en pugui menjar tanta gent. Però l’autor del text
convida a passar a una altra dimensió: “això diu el Senyor”. A
partir d’aquest moment, amb la intervenció de Déu, ja no hi ha
mesura.
.........................................................................
Jn 6, 1-15
Cal distingir uns
simbolismes dins el text: 1) “s’acostava la
Pasqua”, la festa que celebrava l’alliberament del poble. 2)
“pujà a la muntanya”, la muntanya evoca esdeveniments importants
del poble, és acostar-se a Déu; aquí va ser donada la Llei a
Moisés. 3) “s’hi assegué”, símbol del mestre, que adopta
aquesta postura per ensenyar.
La comunitat no té
mitjans per donar un àpat a tanta gent, però Jesús els alimenta,
encara que no sense la participació dels homes, per poc que tinguin.
Jesús ensenya
que la dinàmica del Regne és compartir;
el problema no es soluciona comprant, sinó compartint. Jesús
accepta la modesta aportació d’un noi, que tenia cinc pans i dos
peixos, “prengué els pans, digué l’acció
de gràcies i els repartí ...”, sona a Eucaristia, que Joan no en
fa referència en el Sopar.
El miracle no és tant la
multiplicació dels pans, sinó el que esdevé a l’interior dels
que escoltaven Jesús: Interpel·lats per les seves paraules, cadascú
va posar en comú el poc que tenia, que es va multiplicar, en va
menjar tothom, i encara en va sobrar per omplir 12 cistells, que
evoca la totalitat del poble.
L’esdeveniment provoca
una reacció d’entusiasme ... i el volen fer rei, “però Jesús
se’n adonà ... i es retirà sol a la muntanya”.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada