Laudato si (Lloat siguis), Encíclica
del Papa Francesc, publicada el 18 de juny del 2015
Per la
primera encíclica escrita enterament per la seva mà, el papa
Francesc no ha pas volgut un títol llatí. Manllevant les boniques
invocacions del Càntic de les Criatures de sant Francesc, “Laudato
si” s’inscriu d’entrada dins la nissaga franciscana, lloant les
belleses de la natura, la nostra casa comuna, la nostra germana, amb
la qual compartim la nostra existència. “Lloat siguis senyor meu,
per la nostra mare terra, que ens sosté i ens governa i produeix
diversos fruits amb les flors calorejades i l’herba”, cantava
ahir Francesc d’Assis. Avui, la nostra germana sofreix i gemega, la
casa va malament, i també els seus habitants.
El papa
Francesc no és pas el primer papa a aixecar-se amb tanta força
contra la degradació del planeta i l’explotació descarada dels
recursos naturals. Després del concili Vaticà II, la consciència
ecològica de l’Església s’ha confirmat i tots els papes s’han
llargament expressat sobre aquest tema. Però aquesta encíclica és
la primera a abordar aquest tema d’una manera tan profunda, fent
del neguit ecològic molt més que una simple inquietud superficial:
una veritable angoixa per les generacions de l’esdevenir, una crida
vibrant a la conversió. L’ecologisme integral de que parla
Francesc es desenvolupa en totes les direccions: econòmica,
política, religiosa. El text es recolza, entre d’altres, sobre els
treballs de les conferències episcopals d’Amèrica Llatina, que
després d’anys, s’aixequen contra l’explotació de les terres
i dels seus habitants.
Per segui llegint fés clica aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada