Ez 2, 2-5
La crida de
Déu sembla un xic dura, però cal conèixer la situació en que va
ser pronunciada. És el començament de l’exili a Babilònia, en
que el Temple encara no estava destruït, i el Temple, es creia, era
l’habitacle de Déu. Què podia fer el poble, convivint amb la
idolatria del nou ambient, i el seu Déu a Jerusalem? Si són un
poble vençut, no serà perquè el seu Déu és menys poderós que
els altres? La temptació d’abandonar la fe jueva era molt forta
... Però Déu no resideix pas sols a Jerusalem, dins una casa de
pedra; Déu resideix en el poble, encara que ara estigui a Babilònia
(primera revelació).
Els retrets que es fan al
poble són significatius, però hi ha una segona revelació: malgrat
que el poble és dur i indòcil, això no impedeix la fidelitat de
Déu a la seva Aliança, i els fa saber que “hi ha un profeta enmig
d’ells” per comunicar-los la seva Paraula, per fer evident la
seva presència enmig del poble.
.........................................................................
Mc 6, 1-6
Jesús torna a Natzaret,
el seu poble, on es retroba amb la seva gent. Igual que tot jueu
pietós, Jesús pot comentar l’Escriptura durant l’ofici del
sàbat.
Però el seu ensenyament
dins la sinagoga suscita escepticisme, s’interroguen sobre l’origen
de la seva saviesa, de la que en dóna probes. La gent es recorda
d’ell, el fuster, i coneixen bé la seva família (el no citar
Josep, malgrat que lo habitual era citar el pare, podria suggerir,
diuen alguns, que ja era mort). Però ni la seva saviesa religiosa,
ni els seus prodigis, no tenien un origen plausible als ulls
d’aquella gent, Jesús s’ha pres de tal manera la condició
humana, que els de Natzaret sols hi veuen el fuster ... i Jesús
arriba a la conclusió que ningú és profeta ni en la seva terra, ni
en la seva pròpia casa.
Marc afegeix que Jesús
“sols va curar uns quans malalts imposant-los les mans”, de lo
qual es pot deduir que la gratuïtat del do de Déu sobrepassa el
nostre acolliment dins la fe ... i “recorria els pobles ensenyant”
... que és per això que Jesús va venir.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada