les fronteres dels homes no compten pas per Jesús!
Is 35, 4-7 El text de Isaïes es dirigeix al poble deportat a Babilònia que, enmig del dolor generat per l’exili, necessita una veu d’esperança: “no tingueu por”, Déu no us abandona pas, ve a salvar-vos. Cal confiar en Déu, seran alliberats de la esclavitud com hi foren els seus pares i, com ells, hauran de travessar el desert. De la proximitat del Senyor, en neix l’alegria, de la que en participa l’home i també la natura, formant un tot inseparable; van compartir el dolor i comparteixen la joia. “Els cecs hi veuen ... han nascut torrents en el desert”. El retorn del poble es converteix en un símbol de l’arribada dels temps messiànics. .........................................................................
Mc 7, 31-37
Trobem Jesús en ple territori pagà, passa per la Decàpolis.. Aquest recorregut per terres paganes posa de manifest que la missió de Jesús no es limita pas als jueus, és una manera de dir que les fronteres que posen els homes, no compten pas per Jesús, el seu missatge va dirigit a tothom. Enmig de tota aquesta gent, li porten un sord que a penes podia parlar; és el prototipus d’una humanitat tancada a la veu de Déu i incapaç de donar-li lloança. Jesús “se l’endu tot sol, lluny de la gent”; mostra amb el malalt, un contacta més directa que l’habitual, (toca les orelles i la llengua) i “alçant els ulls al cel” (la curació ve de dalt, del Pare), fa servir la fórmula aramea “efatà” (obre't !!) i li obre les orelles i deslliga la llengua, que és el què cal per entendre i proclamar el missatge de Jesús. La gent no se’n sabien avenir, i deien “Tot ho ha fet bé ... els sords hi senten i els muts parlen” ... sense saber-ho, els pagans citaven l’Escriptura, com recordant les promeses d’Isaïes.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada