27/11/15

diumenge Ir d'Advent. 29 de novembre



Lluc, d’educació hel·lenista, escriu amb un grec molt culte, i hauria acompanyat Pau, en una part dels seus viatges, o al menys sembla deduir-se del seu text dels Fets dels Apòstols. Diuen que era metge, i sembla que Pau ho confirma (Col 4, 14 : “Us saluda Lluc, el metge estimat ...”), encara que altres creuen que era rabí, i d’aquí li vindria conèixer Teòfil (=”estimat de Déu”), una persona important, a qui dedica la seva obra, per demostrar-li que Jesús era el Messies esperat. Comença el seu Evangeli amb un pròleg, el que confirma un nivell cultural que no es troba en els altres textos del Nou Testament: “Són molts els qui han emprés la tasca d’escriure un relat dels fets que s’han acomplert entre nosaltres ... Ara jo, havent-me informat minuciosament ... he decidit d’escriure-t’ho, il·lustre Teòfil, d’una manera ordenada”.

 L’Evangeli de Lluc s’inspira, i ajunta moltes coses, al que va dir Marc i la font Q. S’ignora on va ser escrit i la data, encara que sembla molt probable l’any 80. En la seva obra , reflecteix l’ambient d’un període de calma dels anys  anteriors a la persecució de Domicià, i molts esdeveniments queden situats en un marc històric, datats en més o menys certesa. Segons alguns entesos, és l’Evangeli que més transmet una veritable teologia. Vol mostrar que Jesús va ser un salvador per a tothom, i no pas sols per un determinat grup. Els seus temes predilectes són: la misericòrdia, la renuncia a tot per seguir Jesús, la pobresa i la pregària; en diversos llocs, Jesús és presentat pregant o exhortant a la pregària. 




Jr 33, 14-16
            En nom del Senyor, el profeta Jeremies envia un oracle de benaurança al seu poble, traumatitzat per la catàstrofe sorgida amb la presència de les tropes de Nabucodonosor.
            Jerusalem estava ocupada, el Temple destruït, el país devastat, i la majoria de supervivents deportats a Babilònia. La gent es preguntava què se’n havia fet de les promeses dels profetes, del que havia anunciat Natam a David (2Sa 7, 12-13): “... posaré al teu lloc un del teu llinatge ... el seu tron es mantindrà per sempre”. Jeremies els diu que el Senyor complirà la promesa, i farà néixer un rebrot del llinatge de David, que serà un rei just i bo, no pas com els reis que els varen portar a l’exili. El mot rebrot evoca una idea de filiació però, a la vegada, d’una cosa humil i petita: Déu sempre fa néixer el millor, de les coses petites i insignificants.        
            Per nosaltres, aquest rebrot de David és Jesús, que ens anuncia la justícia i la bondat.
...........................................................                                                                                                                               
 Lc 21, 25-28.34-36                                                                                                                         
            Per descriure la seva segona vinguda, Jesús utilitza un llenguatge apocalíptic, que no és pas sinònim de terror. En grec, apocalipsi significava “aixecar el vel”, és un text de revelació, que al ser proclamat en temps de dificultats, pel desordre establert dins la humanitat, és també de consolació. La descripció d’un capgirament còsmic, és símbol d’un canvi de situació, la humanitat serà transformada amb la vinguda del Fill de l’Home, que apareixerà sobre d’un núvol, símbol de Déu, de qui li ve el seu poder.   
            En l’espera d’aquesta renovació promesa per Déu, Jesús convida a adoptar una actitud de vigilància activa: “redreceu-vos i alceu el cap”, que és l’actitud dels ressuscitats. Els posa en guàrdia contra totes les formes de desordre dins la vida privada, que provoquen les situacions catastròfiques que s’acaben de mencionar. Cal estar sempre alerta, actius i pregant, per poder-nos-en sortir bé de tot això ... i acaba el seu discurs, amb una crida a la confiança, que ens dóna aquesta entrada del Fill de l’Home dins la nostra història.
........  Pensant aquest text, condueix a la idea de que potser es dirigeix també a nosaltres, donada la situació que estem vivint: guerres, assassinats, catàstrofes naturals ... “Vetlleu i pregueu en tot moment”, ens recomana Jesús.  

Joan i Roser