Amb aquest escrit d'avui iniciem un seguit de reflexions sobre la Misericòrdia. Volen ser una humil invitació a concretar en les nostres vides la crida de Jesús: "Sigueu misericordiosos com el vostre Pare del cel és misericordiós". Deixem caure els rencors, la rabia, la violència i la venjança i obrim-nos a la felicitat de la Misericordia.
La misericòrdia és un
sentiment o actitud que hem de diferenciar d’altres de semblants. Les
paraules tenen els seus límits i no ens permeten assolir
completament la realitat a la que es refereixen. Com escriu González
Faus al diari La Vanguardia, misericòrdia no és permissivitat
envers els que pateixen un fracàs, tampoc és compassió en la que
hi ha un cert sentiment de superioritat i de distància, tampoc és
llàstima en la que ens fixem més en les causes que en la persona.
Tampoc és solidaritat, que és un sentiment o una actitud basats en
interessos comuns en situacions complicades o injustes.
Misericòrdia és un mot
compost pel terme miser i còrdia, misèria i cor.
Posar el cor en la situació miserable d’una persona. Entenem com a
situació miserable aquella en la que una persona està falta dels
elements necessaris, no només materials, per assolir una vida
plenament humana. En aquesta situació hi posem el nostre cor, és a
dir la nostra persona.
En aquest any de la
misericòrdia proposat pel Papa Francesc, hi ha el perill de
practicar una “misericòrdia desnatada”, conferències,
declaracions, jubileus, peregrinacions, obrir “portes santes” i
quedar-nos només en els simbolismes i la teatralitat.
González Faus, citant al
teòleg japonès K.Kitamori, diu que l’amor de Déu és més fort
que la seva ira. Quina és la ira de Déu? Aquella actitud de no
acceptació la “misèria humana”, sempre originada en el pecat
del món que ens atrapa. Aquest dolor de Déu només és superat per
la seva misericòrdia. Nosaltres quan estimem al proïsme, per amor
de Déu, no podem oblidar aquesta “ira” que és el que ens
impulsa a treballar per eliminar el pecat del món causa de la
misèria. Déu és amor però no tolera la injustícia, si només ens
basem en el seu amor tenim una actitud de “fuga mundi” i
si només ens basem en la injustícia som uns “revolucionaris”.
La misericòrdia ha d'anar contra el sistema que provoca la "misèria
humana" i per això és "antisistema".
És per això que la
misericòrdia és acolliment i alliberament i, com a conseqüència,
perdó. Acollir a tothom per la misericòrdia de Déu, alliberar per
fidelitat a aquesta misericòrdia i perdó ja que tots (acollit i
acollidor) som pecadors i necessitem la seva misericòrdia.
Llorenç Casanova
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada