"Tu ets el meu fill, el meu estimat"
Is 42, 1-4, 6-7
És
un text del segon Isaïes, que predica en temps de l’exili a
Babilònia, i s’esforça a donar coratge als seus compatriotes. El
poble, perdut, lluny de la seva terra, es preguntava si Déu no
l’havia abandonat, degut a la seva infidelitat. Llavors, el profeta
afirma que comença el temps de la consolació. Ja no és el passat
la mesura del present, sinó un esdevenir nou que Déu proposa. La
desesperació de l’exili, passa a ser esperança.
Parla
de l’actitud del Servent de Déu, cridat i assistit per l’Esperit,
per dur a terme una especial missió: fer present, amb la seva vida,
l’actitud de Déu envers la humanitat, és evidenciar que Déu
instaura la seva justícia i la seva llum, a traves de la debilitat
de l’ésser humà. La voluntat de Déu és de salvació i
alliberament per tota la humanitat.
Els
jueus van identificar aquest “Servent” amb la “resta d’Israel”,
i la comunitat cristiana hi ha vist la figura de Jesús, introduint
un nou concepte de Messies, que comparteix la debilitat de la
condició humana, en coherència amb el Déu amb nosaltres.
...........................................................
Lc
3, 15-16. 21-22
El
ritus d’immersió en l’aigua, significa una purificació i un
compromís a la conversió, i és aquest baptisme el que proposava
Joan, però diu que Jesús ho farà d’una altra manera, amb
l’Esperit Sant i amb foc, amb el foc de l’Esperit, que abrusarà
els cors amb el seu amor.
Com
tot el poble, Jesús també fou batejat; es volia mostrar com un home
entre els homes. Però mentre pregava, “el cel s’obrí”; es
presenta la pregària com una obertura entre la terra i el cel, entre
els homes i Déu, en que Déu entra en la història humana.
L’Esperit
baixà “com” un colom, símbol de pau i reconciliació, i una veu
digué: “tu ets el meu Fill, el meu estimat”, amb
el que sembla que Déu confirma aquí la missió de Jesús; és com
un aval de Déu al que, després, dirà i farà Jesús.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada