10/6/16

diumenge XI durant l'any. 12 de juny


2Sa 12, 7-10. 13
David va cometre un adulteri i un crim: pren la dona d’Uries i, per encobrir la seva acció, envia Uries a primera línia del front, per així assegurar-se de que el mataran. El profeta Natan li retreu la seva conducta i li explica la història d’un home ric que pren l’únic anyell d’un pobre, per oferir un àpat als seus convidats. David, que havia estat pastor i coneixia el valor afectiu d’una ovella, diu: “Aquest home mereix morir” ... “Aquest home ets tu!”, li respon Natan. David, amb un harem ple de dones, es fa portar al llit l’única dona d’Uries, un oficial seu.
Natan, el profeta, parla en nom de Déu. David, que com a rei, està encarregat de guiar el poble seguint els manaments del Senyor, ha menyspreat el Senyor infringint la Llei. David, però, no intenta justificar-se, sinó que reconeix el seu pecat, i el profeta li pot anunciar el perdó de Déu: “... no moriràs”. Però els nostres actes porten els seus fruits i, des d’ara “l’espasa no s’apartarà de casa teva”... tres dels seus fills van morir violentament, encara que això no és pas un càstig de Déu, però l’oracle de Natan invita a veure-hi una conseqüència del seu pecat.
.....................................................................
Lc 7, 36-8, 3
Sovint trobem Jesús en àpats amb companyies diverses que, per ell, són la ocasió d’aportar als homes el seu missatge. Avui el veiem a casa del fariseu Simó. Cal situar-se en l’escena: la porta esta oberta i els convidats estan ajaguts sobre un divan, a l’entorn de la taula, amb els peus cap enfora. Això explica que la dona podés entrar i arribar als peus de Jesús; un notable atreviment entrar a casa d’un home socialment pur, sent ella impura. Jesús, però, no la refusa, i mostrant ella una gran fe, li cauen les llàgrimes, apropant-se a Jesús amb gestos poc convencionals.
Jesús no dubta en acostar-se als pecadors, és misericordiós, però això no ho entén el fariseu Simó, que compleix la Llei i es té per just ... i als ulls de l’amfitrió, si Jesús fos profeta, sabria que aquesta dona és una pecadora.

La gran qüestió és el perdó. Què fa obrir-se al perdó, el recurs a la Llei o la fe? ... Jesús explica una paràbola i pregunta quin dels dos deutors estimarà més, i contrasta els gestos de la pecadora amb les omissions del fariseu; el contrast entre les dues menes de “deutors”, segons la paràbola. Després diu a la dona “Els teus pecats et són perdonats”, però “qui és aquest ...? es pregunten els convidats.
Al final del text es veu, amb sorpresa, que no sols els Dotze acompanyen Jesús, sinó que, en contra de la costum dels rabins, també va rodejat de dones, algunes amb nom i tot. És una actitud de ruptura, que encara ara costa d’acceptar.

Joan i Roser