A misses dites
Comentaris a un interessant article
de La Vanguardia del dia 26 de març
escrit per Josep Playà Maset. El motiu de l'escrit és la proposició no de llei d'Units Podem per fer desaparèixer
les misses que La 2 emet cada diumenge a les 10:30 del matí. Els Programes Shalom
per a la comunitat jueva, Buenas notícias TV pel evangèlics i Medina
per als musulmans no els anomena.
Les relacions de l'esquerra política
amb l'Església han passat per diverses formes de ser.
La simpatia de l'Església ver les classes dominants abans dels anys 30
va ser la causa de l'anticlericalisme ferotge dels anys 30 a 39 i, com a
reacció, la simpatia de l'Església envers
el règim franquista. Entre els any 1960 i 1970, hi van haver un apropament
d'alguns sectors de l'Església a moviments de protesta del règim dominant amb reunions
clandestines en esglésies, aparició de moviments socials. com els capellans
obrers, que junt amb els canvis derivats del Concili Vaticà II van apropar
l'esquerra a l'Església. Però amb l'aparició de la secularització l'Església ha perdut influència social amb la
falta de lideratge dels bisbes, dels
clergues i de les noves generacions de capellans joves més conservadors, fruit
dels ensenyaments en el seminari. L'esquerra es separa de l'Església i surten de
nou brots anticlericals ja molt antics.
Per part de l'Església aquesta
irrupció de la secularització l'ha agafat amb el pas canviat, no sap llegir els
signes del temps i no aprofita prou les tribunes públiques, com la televisiva,
per fer una pastoral més comunicativa i engrescadora, no només dogmàtica i
moralitzant. Com tampoc aprofita altres tribunes com la celebració dels
sagraments, amb homilies a les eucaristies àdhuc en els funerals, amb missatges
prefabricats o amb retòrica poc entenedora, aliens al que mostren els signes
dels temps.
Per part de l'esquerra hauria de
saber que l'Església no és només els bisbes i els clergues, també hi han les
ordres religioses masculines i femenines i tota la comunitat de persones que
intenten tenir un estil de vida tal com Jesús va mostrar. Si aquesta Església
deixa de fer la labor social que, tant de forma directe com amb col·laboració,
porta a terme, aquest país que anomenem Espanya se'n va en orris.
Un estat a-confessional vol
dir que no pertany a una determinada confessió religiosa que no és el mateix
que anti-confessional que vol dir que va contra qualsevol confessió
religiosa i aquesta esquerra d'Units Podem, al menys en el diuen alguns dels
seus dirigents, sembla tenir una anti-confessionalitat molt selectiva
cap el cristianisme.
LLorenç Casanova
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada