Diumenge I de Quaresma. 5 de març del
2017
Gn 2, 7-9; 3, 1-7a
Es un text escrit en temps de
Salomó, el s. X aC, en que, recolzant-se en la certesa de la bondat de Déu,
intenta respondre a les qüestions sobre el mal en el món: si Déu es bo, com es
que hi ha mal? Es descriu un jardí ple d’arbres; es pot menjar el fruit de
tots, excepte de “l’arbre del coneixement del bé i del mal”.
La serp fa fixar l’atenció de la
dona sobre l’arbre prohibit, i s’instal·la en
ella la confusió al escoltar la veu de la sospita (com es, doncs, que no
en podem menjar? es que Déu ens prohibeix accedir al coneixement?) ... Al
menjar el fruit se’ls hi obren els ulls, l’arbre acompleix el seu rol ... i
descobreixen que van nus, però no pas les suposades males intencions de Déu. Les
sospites sobre Déu son un verí mortal, enverinen (com fa la serp) les nostres
vides.
Reservar per Déu l’arbre del
coneixement, es reconèixer que sols Ell sap el que es bo o dolent per
nosaltres; menjar-ne, es pretendre decidir per nosaltres mateixos el què és bo
i el que no, i això pot portar (en realitat porta) molts problemes ... es el
mal.
..........................................................................
Mt 4, 1-11
En
la Bíblia, 40 indica una generació, una vida; Jesús va ser temptat durant tota
la seva vida; el text vol donar una visió teològica de les diverses formes de
temptació en que es va trobar, és una mena d’escenificació teològica dels
problemes en què Jesús es va tenir d’afrontar al llarg de la seva vida, i que
els deixebles en van ser testimonis. No és lògic pensar que tornant del desert
(en la tradició profètica, el desert era un lloc d’encontre amb Déu) Jesús
hagués explicat als deixebles que va ser temptat, les coses que li va dir el
diable, i com va contestar. Els 40 dies al desert, semblen evocar també
l’estada al desert del poble d’Israel (40 anys), i les temptacions que van
viure: gana (el mannà), set (la font d’aigua), idolatria (el vedell d’or), i
molts d’altres ... però que ara Jesús,
en la trajectòria de la seva vida, les ha vençut.
“Si tu ets fill de Déu ...”, així inicia el
diable la seva actuació, recordant el que diu Déu en el baptisme de Jesús. Es
planteja en què consisteix ser messies i la
pregunta pren diverses formes: 1) és resoldre els problemes dels homes a
base de miracles ... com canviar les pedres en pans?... 2) tirar-se des de dalt
del Temple per impressionar el poble?... lligar la fe a manifestacions
espectaculars? i 3) posseir i dominar el món a no importa quin preu? ...
confondre religió i poder temporal?
Les
tres respostes de Jesús al temptador, són cites del llibre del Deuteronomi (8,
3; 6, 16; 6, 13) tretes d’un passatge que, precisament, és una meditació sobre
les temptacions del poble d’Israel en el desert.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada