Setmana XII de durant l’any. 25 de juny
del 2017
Jr 20, 10-13
Jeremies manifesta el seu estat
d’ànim, la seva crua experiència: el poble escollit ha oblidat Déu i s’exposa a
una catàstrofe; però no sols no accepten les seves paraules, que avisen de que
Déu n’està tip d’infidelitats, sinó que l’acusen de desmoralitzar a la gent i
amenacen la seva integritat física. Jeremies, però, no s’acovardeix, i
reflexiona: “el Senyor em fa costat”.
Jeremies, per tots els mitjans,
prova de desvetllar el poble, a fi d’aconseguir la seva conversió i, a vegades,
ho fa amb paraules dures, com “els meus perseguidors ensopegaran, i el seu
fracàs els cobrirà de vergonya”.
El profeta, però, està tan
convençut que Déu estarà a favor dels pobres, té tal confiança en la intervenció
del Senyor, que li dóna gràcies a l’avançada. Perquè, tal i com diu en uns
versets anteriors (Jr 20, 7): “m’has seduït Senyor, i m’he deixat seduir”.
..............................................................
Mt 10,
26-33
Després
d’haver triat als Dotze, Jesús dóna consignes per la missió que se’ls encomana,
que no serà pas fàcil, i insisteix a dir als seus deixebles “no tingueu por”.
L’anunci de la paraula de Déu serà per ells també causa de contradiccions i,
fins i tot, de mort; però si bé podrien matar-vos el cos, no ho podran fer a
l’ànima. La seva confiança, però, cal que sigui més forta que la por. Déu fa
descobrir a l’home el seu projecta, que esdevé entenedor amb la vinguda de
Jesús; els deixebles en son testimonis, i cal que propaguin això que han viscut
i han entès ... però sense por. Potser
alguns s’indignaran.... però ni un sol ocell cau a terra si Déu no ho permet
... i vosaltres valeu més que els ocells.
Quan Mateu escriu l’evangeli, la
persecució dels cristians pels jueus era una realitat, i aquest text té per
objectiu enfortir la seva determinació ... si avui nosaltres creiem és, sens
dubte, perquè ells van superar les seves primeres pors.
Els creients son convidats a no
tenir por del judici dels homes que, certament, pot provocar sofriment i, fins
i tot, la mort ... però és el judici de
Déu el que compta i, al final, els deixebles tindran el mateix Jesús
reconeixent-los davant el Pare.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada