Setmana XIII de durant l’any. 2 de juliol
del 2017
2Re 4, 8-11. 14-16
Eliseu, successor d’Elies, era un
profeta itinerant dins el Regne del Nord, i mentre passejava, una dona el
convidà a menjar, mostrant-se molt generosa envers ell, que el va reconèixer com
un home de Déu. D’acord amb el seu marit, li van oferir una petita cambra
“perquè s’hi pugui retirar sempre que vingui”.
Però com podria Eliseu mostrar el
seu agraïment? La dona no sembla desitjar res, no li parla del seu íntim
sofriment, però el servent d’Eliseu li constata que la dona no té fills i el
seu marit ja és gran, i Eliseu fa cridar la dona i li promet el fill que ella
no gosava ja esperar ... fa pensar en Mambré, on Abraham va rebre un anunci
semblant, després d’acollir generosament els tres misteriosos visitants.
El text ens dóna a entendre que
acollir a l’altre és compartir les seves joies i penes, i és Déu qui esta allà per
inspirar el què cal fer, i la certesa d’una posteritat, d’una descendència, és
una de les marques essencials de la benedicció de Déu.
..............................................................
Mt 10, 37-42
L’anunci del Regne
pot portar fractures, fins i tot dins les famílies. El nostre amor per Jesús
cal que passi per davant dels lligams familiars, i aquest amor legítim no ens
ha pas de desviar del camí per seguir Jesús. Però no podem seguir Jesús sense
trobar-nos, com ell, amb tot tipus de probes, que podran afectar-nos
profundament, fins com prendre la seva creu.
Els enemics no estan lluny, potser gent del mateix poble
o, fins i tot, familiars, que havien deixat el seu destí en mans de les
autoritats i, com a conseqüència, desconfien de Jesús. Sembla una referència
als cristians de la primera època.
Seguir Jesús és una
cosa exigent, cal no anteposar-hi res, se l’ha d’estimar més que a ningú, més
que a la pròpia família. Es tracta d’una crida a una tria necessària, i a una
renuncia, exigides per la fidelitat a l’evangeli.
El text, però,
després de tantes dificultats, conclou en paraules de consol: “qui us acull a
vosaltres, a mi m’acull”.
No hem de
mostrar-nos propers a la gent, aspirant a un reconeixement del que fem, sinó
que l’objectiu ha de ser, fer descobrir la presència de Jesús i promoure la
disposició a acollir-lo.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada