Amb Déu, tots
creadors
Som
responsables del nostre planeta. L’esdevenir no està pas escrit: serà el que
nosaltres farem, acceptant riscos i perills. És lo que manifesta l’encíclica
del papa Francesc sobre la ecologia.
Les
primeres molècules orgàniques, un cop formades, tenen múltiples maneres
d’associar-se les unes a les altres, per formar els futurs vivents. Sols certes
combinacions han estat retingudes, tant que si bé les opcions haguessin estat
altres, els vivents obtinguts haurien pogut ser diferents. Després, l’evolució
va seguir, les nombroses tries, petites o grans, que Déu ha deixat desenvolupar,
han portat a diverses espècies vegetals i animals, i després a l’espècie
humana. Aquestes múltiples possibilitats de tria, Déu les volgué perquè la
nostra llibertat es pogués exercir, i continuar així la creació amb Ell.
Després
dels orígens, la humanitat, creada lliure per Déu, continua la creació a la
seva manera. Al decurs dels mil·lennis, ella ha produït una multitud d’obres
culturals, artístiques i literàries, han realitzat increïbles avenços
científics i tècnics i, dins el camp religiós, ha procurat nombrosos
acostaments divins. El món actual és el que és, perquè les generacions passades
l’han afaiçonat així; moltes realitzacions haurien pogut ser diferents.
Actuar pel món
Avui,
més que mai, som responsables del nostre planeta. L’esdevenir no és pas escrit:
serà el que nosaltres farem, amb els nostres riscos i perills. Això és veritat
dins tots els camps (cultural, científic, medical, social, ecològic, etc), i
comprès l’aspecte religiós. Déu no ens ha pas dictat les veritats revelades,
ens les ha fet descobrir. Jesús ha viscut com els jueus del seu temps, sense
afirmar explícitament que ell era Déu. Els apòstols no ho van descobrir fins
després de la resurrecció. Fent treballar la seva intel·ligència i el seu cor,
van reflexionar sobre tot el que Jesús havia dit i fet, i il·luminats
interiorment per l’Esperit Sant, van acabar per comprendre que Jesús era
veritablement el Fill de Déu.
Tot el
llarg de la història de l’Església va ser així: els concilis, els bisbes i el
papa han reflexionat i pres les decisions útils. Als nostres dies, el poble
cristià, esdevingut adult, cal que participi més en la creació i treballi per
construir aquest món fraternal, que nosaltres somniem. El Mestre convida a
cadascú a fer fructificar els talents que ens ha confiat. No ens acontentem pas
d’administrar els nostres problemes personals, allarguem la nostra mirada i
intentem d’humanitzar, de mica en mica, el nostra gran poble planetari.
Jean Calmès. Institut catòlic de
Toulouse
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada