13/1/18

Diumenge II durant l’any

Diumenge II durant l’any. 14 de gener del 2018                                                                                  
1Sa 3, 3-10. 19

              Anna porta Samuel al santuari de Silo, en agraïment de que Déu li concedís aquest fill, tot i sent estèril. És en aquest santuari que Samuel és cridat a esdevenir profeta.
              Es podria remarcar: 1) Samuel és encara un noi, però és dins la feblesa humana que Déu es manifesta, 2) la iniciativa ve de Déu, que el crida tres vegades, 3) sovint, és necessari un intermediari per interpretar la crida; en aquest cas, el sacerdot Elí, que li aconsella la actitud a seguir, i 4) la resposta de Samuel a la crida, que es fa possible gràcies a l’escolta: “Parleu, que el vostre servent us escota”
              Sovint, pensem que la pregària consisteix en parlar molt, i s’oblida que és, sobretot, un temps per escoltar.  
.......................................................                                                                                      
Jn 1, 35-42

              Joan Baptista diu a dos dels seus deixebles: “Mireu l’anyell de Déu”. Però què els vol dir amb això d’anyell? En realitat, el mot arameu significa, a la vegada, “anyell” i “servidor”. Això porta a que alguns ho interpretin com l’anyell pasqual proposat per Moisès, per recordar que Déu els va alliberar, i aquí s’anunciaria una nova Pasqua, un nou i definitiu alliberament. Però d’altres creuen que es podria referir a la figura messiànica del “servidor de Jahvé”, que va presentar Isaïes. 
              Els dos primers deixebles van cap a Jesús perquè Joan els orienta cap a ell. Jesús mostra una gran discreció, “veniu i ho veureu”, res no els força amb aquesta crida, són invitats a veure i a restar prop de Jesús. Seran testimonis que poden també esdevenir intermediaris, i així es produeix quan Andreu crida al seu germà Simó. És remarcable el procés teològic d’aquests deixebles, que primer nomenen Jesús “mestre” i, ben aviat, confessen que “hem trobat el Messies”.
              Això contrasta amb la trobada de Jesús amb Simó que, amb autoritat, pren possessió d’aquest deixeble canviant-li el nom, transforma Simó en una altre persona; ara es dirà Cefes, pedra, esdevindrà una pedra viva per l’edificació de l’Església.
              Se’ns presenta, d’una manera simbòlica, les característiques que ha d’assumir la vida d’un creient, en aquell temps i també ara: seguir Jesús i donar-lo a conèixer, però amb vivències, amb fets, oferint un testimoni personal.

Joan i Roser

6/1/18

Baptisme del Senyor

Baptisme del Senyor. 7 de gener del 2018                                                                                  
Is 42, 1-4.6-7

              Es un text del Segon Isaïes, que predica en temps de l’exili a Babilònia. En una primera part, el Senyor parla d’un misteriós personatge, “el Servent”, escollit per anunciar i implantar la justícia a la terra, però no s’ha d’entendre una justícia en el sentit d’una condemna, sinó d’una posada en llibertat. Déu instaura la seva justícia i la seva llum, a traves de la debilitat de l’ésser humà. La voluntat de Déu és de salvació i alliberament per tota la humanitat.
              En una segona part, el Senyor s’adreça directament al Servidor, a qui explica la missió que li confia.
               Es evident que Is no pensava en Jesús com al servent escollit, però la seva visió s’adiu amb el que Jesús va viure i va fer. D’aquí que la comunitat cristiana hagi vist en aquest text la figura de Jesús, introduint un nou concepte de Messies, que comparteix la debilitat de la condició humana, en perfecte coherència amb el “Déu amb nosaltres” (“l’Emmanuel”).
.......................................................                                                                                      
Mc 1, 7-11

              Joan  anuncia la vinguda d’un, més fort que ell, que batejarà amb l’Esperit Sant, en lloc de fer-ho amb aigua, com fa ell.
              Segons l’evangeli de Marc, el baptisme de Jesús és la seva primera manifestació pública, i caldria destacar-ne la seva humilitat, al sotmetre’s al bateig de Joan.
              Jesús es presenta a la vora del Jordà i demana ser batejat, tal i com ho fan altres homes; ell era un home com els demés. I vet aquí que el seu bateig va ser una veritable revelació de la seva persona. El cel s’esquinçà, el que vol dir que la comunicació entre Déu i els homes,  amb Jesús, s’ha restablert. La identitat de Jesús amb el Pare, es constata amb el que esdevé durant el baptisme: el cel s’obre, baixa l’Esperit i una veu diu que Jesús és el fill estimat de Déu. És fill a la manera del Servent d’Isaïes: el fill obedient que s’encarna en la història i participa de la realitat humana.
              Com l’alè de Déu planava sobre les aigües en la primera creació, l’Esperit, com un colom, plana sobre Jesús, que és el primer de la nova creació. Jesús és  capdavanter d’aquesta nova humanitat, que viurà segons l’Esperit de Déu.


Joan i Roser

4/1/18

CAP UNA TEOLOGIA DE LES MIGRCIONS


El quadern nº 206 de Cristianisme i Justícia tracta del fenomen migratori amb el títol FILLS I FILLES D'UN PELEGRÍ. CAP UNA TEOLOGIA DE LES MIGRCIONS. l'autor és Alberto Ares Mateos S.J. Presentem un fragment del primer capítol titulat : El fenomen migratori com a "signe dels temps", ja que és molt significatiu, malgrat que és delicat presentar-lo aïllat de la resta de la publicació. És per això que recomanem la lectura de tot el treball.
            El debat en l'opinió pública sobre la tragèdia dels refugiats i els migrants forçosos és força ampli. En certa manera estem vivint un moment clau de la història, un moment en que el fluxos migratoris i emergència humanitària plantegen seriosos interrogants a la nostra forma de vida, a la manera d'entendre les relacions internacionals, a la gestió que es fa de la diversitat dins les nostres societats, i a la manera que tenim de donar una resposta clara a les situacions dramàtiques de moltes famílies que truquen a les nostres portes. Fins quan podrem mantenir un sistema econòmic que facilita la mobilitat del capital i els fluxos financers i posa traves a la circulació de les persones? És viable, un sistema de producció que esgota els recursos naturals dels més pobres i produeix al mateix temps serioses seqüeles al nostre planeta; que reforça sistemes autoritaris al Sud i alimenta conflictes bèl·lics amb la venda d'armes per mantenir un estàndard de vida a Occident, i al seu torn acluca els ulls i tanca les fronteres als milions de persones que ens demanen ajut fugint d'aquestes mateixes guerres , aquests desastres ambientals i les situacions que fan inviable i inhumana una vida digna? Com responem a l'envelliment progressiu de les nostres societats i a la gestió de la diversitat que ja vivim en el cor d'Europa i del món occidental? Estem esperant que sorgeixin els conflictes per fer inversions en integració? o continuarem alimentant la nostra por i uns murs cada dia més alts? Quan reformularem en aquest context la manera d'entendre la ciutadania, les polítiques socials i la consideració que fem de les nacions-estat?
Des d'aquest context, com responem els cristians a moltes d'aquestes qüestions i en especial a les necessitats de persones violentades a deixar casa seva allà on sigui? S'han fet extensos estudis sobre els fluxos migratoris des d'una perspectiva econòmica, socio-política, cultural, psicològica, etc.., però el recorregut que s'ha seguit des d'una perspectiva teològica o pastoral és més aviat curt.