4/3/18


Diumenge III de Quaresma. 4 de març del 2018                                                                    

Ex 20, 1-17 

              Déu parla al poble que surt d’Egipte, i comença per presentar-se: “Jo sóc el Senyor el teu Déu”; després els recorda el què ha fet per ells: “t’he fet sortir d’Egipte, on eres esclau”, i llavors comencen els Manaments. Déu alliberador, dóna la Llei com un camí d’aprenentatge de la llibertat, que és el sentit de començar amb la prohibició de la idolatria: “No tinguis cap altre déu fora de mi”. La idolatria és allò que arriba a fer de nosaltres un esclau.
              Tota imatge de Déu queda prohibida, perquè serà falsa. No es pot posseir Déu, és inaccessible; és per pura gràcia que se’ns ha fet proper. St. Agustí ja deia que si en la teva recerca has arribat a conèixer com és Déu ... deixeu corre, perquè segur que no és això.
              Els primers manaments es refereixen a la nostra relació amb Déu, i després venen els relacionats amb els altres. La relació amb Déu i la relació amb els altres, estan estretament lligades. Els manaments ensenyen a viure en coherència amb els demés, i la ruta que cal seguir per anar tots plegats vers Déu.
...........................................................................
 Jn  2, 13-25    
                                                                                                                                             
  Joan situa aquest esdeveniment al començament de la vida pública de Jesús, per així remarcar, d’entrada, la seva ruptura amb el judaisme oficial.
              Els jueus compraven a l’esplanada del Temple, els animals que tenien d’oferir en sacrifici, però no es podien pagar amb monedes romanes, que duien l’efígie de l’emperador; calia canviar-les per les del Temple, que era el negoci dels sacerdots. Aquesta pràctica era gairebé tan antiga com el mateix Temple.
              Expulsant del Temple tot aquest muntatge, Jesús mostra que vol posar fi a aquesta religió sacrificial. Si bé la violència de Jesús és inesperada, les seves paraules encara ho són més: “No convertiu en mercat la casa del meu Pare”. Davant d’aquesta actitud, s’explica la indignació dels jueus, que diuen a Jesús “amb quin senyal demostres que pots obrar així?”, doncs per ells, Jesús era sols un vulgar samarità.
              Però amb la resposta, Jesús es presenta com un veritable Santuari, i diu: “Destruïu aquest Santuari i en tres dies l’aixecaré”, que sols serà entès després de la Resurrecció, encara que pels jueus, “tres dies” era una manera simbòlica, habitual, d’afirmar que “Déu intervindrà”.  Se’ns dóna la clau d’aquest anunci amagat, fet per Jesús, de la seva mort i resurrecció, com trobem també en altres episodis d’aquest evangeli; la fe neix de la resurrecció, que donarà sentit a les paraules i gestos de Jesús durant el seu ministeri. 
Joan i Roser