Diumenge
VI de Pasqua
Jn 15, 9-17
Quan
Jesús parla als apòstols, és per omplir-los de joia, doncs la seva vida ha
sigut tota d’amor, a imatge del Pare. En l’AT, ja es parla de la joia com una
característica de salvació, que la humanitat espera, i sols llavors coneixeran
Déu i viuran dins la seva joia.
Si
bé amb el símbol de la vinya es parlava de l’activitat del Pare com a vinyater,
que cuidava els ceps i les sarments, aquí es fa novament referència al Pare,
però com a model d’amor: “tal com el Pare m’estima, jo us estimo a vosaltres”.
La
relació de Jesús amb els deixebles, no es limita a la unió de les sarments al
cep, sinó que adquireix un altre aspecte, una relació interpersonal d’amistat:
“no us dic servents sinó amics”, i proposa una mesura de l’amor que comporta
aquesta amistat: l’amor més gran és de “qui dóna la vida pels seus amics”.
S’estableix
una cadena d’amor entre el Pare, el Fill i els deixebles. De la mateixa manera
que Jesús comparteix amb els deixebles el que rep del Pare, la seva estimació,
també ells hauran de compartir amb els altres, amb els germans, el què han
viscut i aprés de Jesús, el seu amor.
Joan i Roser
Diumenge VII de Pasqua. Ascensió. 13 de maig del 2018
Ac 1, 1-11
Després de la Passió, durant 40 dies (un temps de
preparació) Jesús s’apareix als deixebles que no comprenen massa el projecta de
Déu; esperaven un rei temporal, però Jesús els diu que Déu enviarà quelcom
d’Ell mateix, el seu Esperit, per establir un regne nou: el Regne de Déu.
Els relats d’ascensió i ocultament, eren un recurs
literari freqüent en el món antic, tant greco-romà com jueu, que pretenien
escenificar així el final gloriós d’un personatge.
A l’AT, Elies diu a Eliseu que heretarà el seu esperit
profètic si el veu mentre es endut cap el cel; així succeeix i Eliseu hereta
l’encàrrec de continuar la missió d’Elies. Els deixebles, veient com Jesús
s’aixeca, esdevenen hereus de la missió de Jesús, i reben l’encàrrec de
proclamar-la. El fet que Jesús desaparegui envoltat per un núvol, ens vol dir
que retorna al sí de Déu; el núvol era el signe de la presència de Déu.
“¿Perquè esteu mirant el cel?” diuen els homes vestits
de blanc ... l’Església ha de mirar cap a la terra, que és on s’ha de
desenvolupar la seva tasca; el missatge pasqual s’ha d’encarnar en la vida dels
homes.
L’Ascensió
és la fi d’una època de relació entre Jesús i els deixebles, i en comença un
altre, en la qual hi som tots, que és el temps de l’Església que neix.
...........................................................................
Mc
16, 15-20
Jesús s’acomiada dels deixebles
amb un encàrrec “anuncieu l’evangeli a tota la humanitat”, no sols als jueus.
La salvació s’ofereix a la humanitat sencera, però la fe n’és una condició
fonamental. Els que es convertiran amb el missatge dels apòstols, és a través
del baptisme que formaran part del grup de seguidors, i es salvaran, i Jesús
afegeix els senyals que acompanyaran als qui hauran cregut. Quatre d’aquets
cinc senyals són ja expressats, com a manera d’actuar, dins els Fets dels
Apòstols, però aquí no reservats als missioners sinó a qualsevol creient. Són
signes molt relacionats a la manera de pensar d’aquell temps, la malaltia, el
mal, però a nosaltres ens caldrà donar senyals actuals, que facin evident la
nostra fe en Jesús.
Després, Jesús “fou endut al cel”,
amb el que es vol posar l’accent en el fet que la seva recepció i el asseure’s
“a la dreta de Déu”, són conseqüència d’un acte del mateix Déu, que el crida
cap a Ell. A la terra, Jesús va ser refusat, però en el cel, és portat a un
lloc d’autoritat.
Joan
i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada